El guitarrista Bernat Padrosa reivindica l'univers musical de la guitarra catalana a partir del recent enregistrament d'un disc monogràfic dedicat a la figura de Frederic Mompou. La transcripció realitzada pel mateix Padrosa de les Impressions íntimes l'ha fet adonar de com la sonoritat i lingüística de l'instrument de la guitarra intensifiquen alguns dels trets i postulats estètics d'aquesta important figura de la història de la música catalana com ara el «recomençament», el «primitivisme» o el «misticisme».

 

Lluny de les exhibicions de volum i virtuosisme com a mera finalitat, el nostre guitarrista cerca la gravetat i la intimitat d'una sonoritat pretèrita que troba el seu origen en l'ús de cordes de tripa i culminaren les guitarres construïdes pels constructors Torres.

 

És de la mà de l'assoliment d'aquesta preciosa sonoritat on Padrosa assoleix en els seus concerts una experiència estre mística i estètica que sembla assolir allò expressat pel propi Mompou: Aquesta música no té ni aire ni llum. És un dèbil palpitar del cor. No se li demana arribar més enllà d'uns mil·límetres en l'espai, però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i regions més secretes del nostre esperit. Contenció i reserva.

 

 

Divendres 30 – Església de l'Escorial. 20:30h